Em llevo aviat, esmorzo i condueixo uns 12 minuts fins a l’aparcament de l’inici del trekking a la cascada Glymur. Fa un dia assolellat, sense vent i amb una temperatura boníssima, un dia preciós per fer una excursió brutal.
La cascada Glymur, del riu Botnsá, és la 2a cascada més alta d’Islàndia amb uns 198 metres d’alçada. Es pot fer una ruta pels senders senyalitzats fins als miradors des d’on es gaudeix d’una magnífica vista del salt d’aigua precipitant-se al fons del canó Glymsgljúfur. La caminada pot continuar canó amunt per tenir una millor vista del canó i de la part superior de la cascada. Per tornar, es pot desfer el mateix camí o bé creuar el riu a uns 300 metres per sobre de la cascada i baixar per un sender que transcorre pel costat oest del canó.
Per fer la caminada és imprescindible un bon calçat de muntanya. El camí té certa dificultat i cal tenir una bona forma física, ja que cal superar un important desnivell per senders amb pendents molt pronunciades. A més, hi ha zones relliscoses, sobretot quan el terra està humit. També cal travessar un riu, caminant per sobre d’un tronc i unes roques i amb unes cordes habilitades per agafar-se. Aquest tronc està instal·lat de la primavera a la tardor i cal vigilar molt al creuar-lo ja que rellisca.
Faig la ruta completa, pujant per camí principal de la banda est, travessant el riu per sobre la cascada i baixant pel sender de la banda oest del canó. Per travessar el riu a la part superior cal caminar per dins de l’aigua gelada que arriba fins al genolls i per una superfície plena de pedres. Per fer-ho, em trec sabates i mitjons i vaig caminant poc a poc seguint una família que tinc uns metres per davant. L’aigua freda i les pedres es claven com a agulles, fent la travessa força dura però molt divertida.
El total de la caminada són uns 7’1km i hi dedico pràcticament tot el matí. Els paisatges durant tot el recorregut són excepcionals i obliguen a anar parant per gaudir de les vistes i fer fotos. Un canó estret i profund, el fiord al fons on desemboca el riu i una caiguda d’aigua imponent fan que sigui una de les rutes més espectaculars que he fet mai. Una passada absoluta !!!
Arribo al cotxe eufòric després de la caminada. Menjo una mica i poso rumb a Silfra, una esquerda que es troba al parc nacional de Thingvellir i que forma part de la frontera tectònica de la dorsal mesoatlàntica que separa les plaques euroasiàtica i la d’Amèrica del Nord. És un lloc molt conegut per a la pràctica d’snorkel, ja que té una de les aigües més cristal·lines del món. Durant el trajecte, d’uns 63km, faig parada a Þórufoss, una bonica cascada que es troba al costat de la carretera.
Estic uns 20 minuts passejant i observant l’esquerda Silfra i la gent que fa snorkel i aprofito per fer una caminada fins a la cascada Öxarárfoss, que baixa amb potència.
El següent punt del dia és Reykjadalur, una vall situada al sudoest d’Islàndia per on baixa un riu d’aigua calenta. Es tracta d’una zona amb gran activitat geotèrmica plena de fumaroles, fangars en ebullició i zones d’aigua calenta on es permet el bany. Tinc uns 60km de trajecte, que com sempre a Islàndia passen per uns paisatges increïbles. El poble més proper a Reykjadalur és Hveragerði, on paro a fer un cafè reconfortant.
Arribo a la zona d’aparcament, on comença el camí d’uns 3’5km fins a les zones termals. Es tracta d’una caminada senzilla, però de pujada constant fins a la zona de bany. El recorregut ofereix unes impressionants vistes de la vall, amb fumaroles constants i alguns salts d’aigua. Al cap d’1h 15min aprox. arribo al punt habilitat per al bany. Hi ha unes passarel·les de fusta amb uns separadors per poder canviar-se. Em poso el banyador i directe cap a dins de l’aigua, on em relaxo amb un bany termal al mig de la natura. No hi ha paraules per descriure la sensació de desconnexió i benestar !!!
Després d’una estona gaudint d’aquest privilegi, camino uns metres muntanya amunt seguint el camí marcat per anar a veure unes fumaroles més grans i unes basses de fang a més de 100ºC, i seguidament torno a l’aparcament per mateix camí de pujada, on hi arribo ja al vespre. El total de l’excursió són unes 3h.
Ja és tard, i em dirigeixo a Reykjavík per passar la nit al càmping de la ciutat. Durant el trajecte d’uns 47 minuts, em trobo amb una de les postes de sol més impressionants que he vist mai. Els colors vermellosos del cel junt amb les textures dels núvols creen una estampa increïble. Finalment arribo al càmping i faig el pagament online tal com indica el cartell d’informació.
RUTA PER ISLÀNDIA 