Penúltim dia de viatge per Islàndia. El temps ha canviat i el dia torna a estar molt tapat amb plugims intermitents. Volem dedicar el dia a veure cascades que ens han quedat pendents i es troben relativament a prop de Reykjavík. Així que comencem a fer quilòmetres tranquil·lament posant com a primer destí la brutal cascada de Háifoss.
Per arribar-hi tenim poc més de dues hores de camí i a mesura que avancem, el temps va millorant. Primer agafem la carretera 1 fins a trobar la carretera 30, uns quilòmetres després de la població de Selfoss. Seguim per aquesta carretera fins a desviar-nos per la 32, també asfaltada, per on fem uns 43 km preciosos, fins a trobar la pista 332. I aquí és on comencen els pitjors 8 km de la ruta, ja que és una pista no asfaltada amb moltes pedres i sots, però que poc a poc i amb precaució, es poden recórrer amb un vehicle normal. Havíem llegit en alguns blogs i fòrums, que aquesta pista només és apte per a vehicles 4×4, però nosaltres amb la nostra camper no vam tenir cap problema. Això si, com hem dit, anant a una velocitat molt baixa, sense pressa i gaudint del trajecte.
Al cap d’uns 20-25 minuts de bots amb la furgoneta, arribem a un petit pàrquing que es troba al costat d’una de les meravelles naturals més espectaculars que hem vist mai.
- Háifoss: és la quarta cascada més alta d’Islàndia amb una caiguda de 122 metres, des d’on el riu Fossa es precipita al fons de la vall de Þjórsárdalur. A més de la bellesa de la pròpia cascada, el salvatge canó que forma la vall i tot el seu entorn són brutals. En conjunt, és un lloc molt inspirador, un somni per a qualsevol amant de la natura i la fotografia. Al costat de Háifoss es troba una altre cascada més petita anomenada Granni, que prové del mateix riu que es divideix abans de precipitar-se al buit.
Estem una bona estona admirant el paisatge des de diferents angles, fent fotografies i passejant pel sender marcat. Avisem que cal tenir molta precaució a l’aproximar-se al marge, ja que la caiguda és altíssima i seria fatal. I amb un gran somriure per haver vist aquesta meravella, ens tornem a posar en marxa desfent els 8 km de pedres que ens separen fins a la carretera 32 on trobarem els següents punts de visita.
- Hjálparfoss: bonica cascada formada per una doble llengua d’aigua, que s’uneix al final de la caiguda creant un llac envoltat de formacions basàltiques. És un lloc que transmet molta calma i on arriben pocs turistes. El camp de lava que l’envolta es va formar a partir d’una de les erupcions del volcà Hekla, un dels més actius i imprevisibles d’Islàndia.
Passem uns minuts passejant per la zona i fent fotografies des dels miradors que hi ha. Mengem una mica acabant les últimes provisions que ens queden i seguim fins a la següent parada que es troba a tant sols 5 minuts.
- Þjóðveldisbærinn stöng: és una reconstrucció minuciosa d’un poblat de l’era dels víkings. Aquesta era una zona on s’hi van establir varis poblats víkings, i molts d’ells van ser sepultats per violentes erupcions del proper volcà Hekla. El complex està format per una granja i per un petit temple de culte amb una porta de fusta maquíssima i ha estat escenari de rodatge d’algunes escenes de “Joc de Trons”. Es pot visitar l’interior en horari i dates d’obertura, però l’accés a l’exterior està obert sempre i s’hi pot passejar sense problemes. Quan nosaltres vam visitar-ho no era data de visites, estàvem completament sols i només ens vam limitar a fer una petita volta pel poblat. Una delícia.
D’aquí, seguim ruta cap a la següent cascada. Tornem a agafar la carretera 32 en direcció oest fins a trobar la carretera 31, per on continuem fins a arribar a la carretera 35. Conduïm uns quilòmetres direcció nord-est fins a desviar-nos per la pista 355, no asfaltada però que està en molt bones condicions. I així, en menys d’1 hora arribem al pàrquing de Brúarfoss, la cascada que vam deixar pendent al principi del viatge. Aparquem la furgoneta i comencem la caminada. El dia s’ha anat aclarint i convida molt a fer l’excursió.
- Brúarfoss: és una cascada petita comparada amb altres cascades del país, però té una bellesa especial. Està situada a la zona del “Cercle Daurat” i molts islandesos la consideren com una joia oculta. Sovint es considerada com “la cascada més blava d’Islàndia” per l’impressionant blau turquesa de les seves aigües. Està formada per un conjunt de salts d’aigua en forma de U per on el riu glacial Brúará cau uns 2-3 metres, que es concentren en una gruta profunda que discorre entre roques volcàniques fosques. Això crea uns ràpids de color blau cel fascinants, que contrasten amb el verd exuberant de l’entorn.
S’hi arriba per un sender totalment senyalitzat d’uns 3’5 km des de l’aparcament i la ruta entre anar i tornar, requereix unes 2 hores. A mig camí trobem 2 salts d’aigua: Hlauptungufoss i Midfoss. El primer en concret, és meravellós.
Hlauptungufoss 
Midfoss 
Brúarfoss
Aquesta ha estat la última cascada del viatge. És mitja tarda i iniciem el retorn cap a Reykjavík, passant per la carretera que voreja el parc nacional de Þingvellir.
Abans d’arribar a la capital, parem en una gasolinera N1 per rentar la furgoneta. En algunes d’aquestes gasolineres hi ha espais gratuïts de rentat de vehicles, amb raspalls i mànegues d’aigua a pressió que funcionen molt bé. Realment convé, després de passar per un munt de carreteres de grava.
I amb la furgoneta ben neta, anem cap al càmping de Reykjavík on soparem i passarem la última nit, després d’aprofitar el màxim aquest darrer dia complet a Islàndia.
Nit al càmping Reykjavík Campsite per 4800 isk (2 persones).
DIA 13: YTRI TUNGA, DEILDARTUNGUHVER, REYKHOLT, HRAUNFOSSAR, BARNAFOSS I TORNADA A REYKJAVÍK
DIA 15: REYKJAVÍK, BLUE LAGOON I TORNADA A CASA
Háifoss i Granni
RUTA PER ISLÀNDIA 