Comencem un nou dia encara encisats per l’espectacle d’ahir a la nit. Primer anem a fer una breu visita a la granja museu de Glaumbær que es troba a pocs quilòmetres.
- Glaumbær: és una antiga granja del segle XIX que es conserva perfectament. Situada en un entorn idíl·lic, està formada per un conjunt de casetes de torba, amb els sostres recoberts d’herba. L’han convertit en museu on es poden veure recreacions de la vida de l’època. Cal pagar entrada per visitar l’interior de les construccions.
Nosaltres només passegem per l’exterior. Primer ens trobem amb un saló de te i pastissos i l’oficina d’informació. Seguidament donem la volta a les casetes que semblen extretes d’un conte, visitant també l’església del costat on es pot entrar gratuïtament.
Després de la breu caminada, tornem a pujar a la camper i seguim per la carretera 1 direcció al poble de Blönduós. Aquí parem a visitar l’església Blönduóskirkja, que com moltes esglésies islandeses, té una arquitectura peculiar. Continuem la ruta per la carretera 1 fins a trobar-nos el desviament de la carretera 716 que ens endinsarà a la península de Vatnsnes. Agafem aquesta carretera i posteriorment seguim per la 717 per arribar a la següent parada. Són pistes no asfaltades, on com sempre, cal circular amb precaució.
Blönduóskirkja
- Borgarvirki: és un turó volcànic format per milers de columnes de basalt. És creu que va ser utilitzada com a fortificació pels víkings. Les vistes des de dalt són impressionants.
Seguim per la pista 717 fins a trobar la pista 711, per on continuem direcció nord fins al següent punt d’interès.
- Hvítserkur: és una gran formació basàltica que s’alça 17 metres sobre el mar al costat de la costa. Té 2 forats o arcs que li donen aspecte d’un drac o d’un gran animal bevent. També es coneix com “la roca Trol”, ja que segons la llegenda, és un trol que va quedar petrificat amb la llum del dia. És un lloc molt fotogènic i que agrada molt als amants de la fotografia.
Hi ha una zona habilitada per aparcar des d’on surt un sender que ens porta fins al mirador superior en pocs minuts. Des d’aquí surt un altre sender, més complicat i amb una forta pendent, que arriba fins arran de sorra. Les vistes des de baix són espectaculars.
Borgarvirki 
Hvítserkur 
Dinem al punt de servei d’Ósar, situat a menys d’1 km del pàrquing de Hvítserkur, on hi ha un cobert amb taules i lavabos. Seguidament agafem la pista 711 direcció sud fins a trobar de nou la pista 716 per on continuem fins a arribar a la carretera 1.
* Potser aquí, recomanaríem una modificació de la ruta respecte al que vam fer nosaltres. Dedicaríem una mica més de temps a l’àrea de Hvítserkur caminant uns 500 metres fins a la part del llac Sigríðarstaðavatn on es poden veure foques. I d’aquí, adaptaríem el temps i la ruta per poder resseguir tota la península de Vatnsnes per la pista 711 i parar a Illugastadir, lloc conegut també per observar foques al seu hàbitat natural. Nosaltres teníem altres llocs que volíem visitar i no vam contemplar l’opció de recórrer tota la península, però com diem, potser ara si que ho faríem.
Des de la carretera 1, fem menys d’un km en direcció est per anar a buscar la pista 715. També és una pista no asfaltada que recorrem durant uns 9 km per arribar a Kolugljúfur Canyon.
- Kolugljúfur Canyon: és un canó d’aproximadament 1km de llarg i uns 25 metres de profunditat. Hi passa el riu Víðidalsá que dibuixa diverses cascades fabuloses. Un pont permet gaudir de les vistes des dels dos costats i hi ha un sender que baixa fins a tocar del riu.
Tot i que havíem llegit que no era un lloc dels més espectaculars, nosaltres el vam trobar preciós. Les cascades i el color de l’aigua són espectaculars, i els miradors posen la pell de gallina. Creiem que val molt la pena fer el desviament cap a aquest lloc i per tant, en recomanem totalment la visita.
Tornem a la carretera 1 i ens dirigim fins a la població de Hvammstangi on aprofitem per comprar algunes coses al supermercat. Com sempre, els quilòmetres són fantàstics, acompanyats de cavalls islandesos i les típiques ovelles que s’escampen per tota l’illa i que, graciosament, van gairebé sempre en grups de 3 (la mare i les dues cries).
D’aquí continuem per la carretera 1 fins a arribar a l’encreuament amb la carretera 68, que agafem fins arribar a Borðeyri. En aquest punt, seguim per la carretera 59, no asfaltada però en molt bones condicions. El nostre següent objectiu és arribar al poblat víking de Eiriksstadir. Vist en el mapa, semblaria més fàcil anar per la pista 586, però es tracta d’una pista complicada on és imprescindible un vehicle 4×4.
- Eiriksstadir – Viking Longhouse: és una recreació museitzada d’un poblat víking, en concret de la casa del famós “Erik el Vermell” i del seu fill. També s’han trobat restes d’antigues construccions vikingues. Un breu passeig per la zona és molt agradable i interessant.
Després d’uns minuts caminant per la zona, és hora de buscar lloc on passar la nit. Creiem oportú fer una estona més de trajecte per guanyar temps per l’endemà. Encara tenim ben bé una hora de llum així que decidim anar fins a Stykkishólmur a la península de Snæfellsnes. Per arribar-hi passem per la carretera 54, que tampoc està asfaltada però el ferm es troba en perfectes condicions. Durant el trajecte vivim un altre dels moments màgics del viatge: una posta de sol senzillament meravellosa, que ens obliga a aturar-nos en alguns punts a fer fotografies i fluir amb els últims raigs de llum. Una delícia.
Arribem al càmping d’Stykkishólmur on podem cuinar un bon sopar i menjar calents i còmodes a la caseta habilitada. Fa una nit freda però molt clara, i mentre acabem de sopar i netegem els plats una senyora ens avisa… Si, per segona nit consecutiva, ens visiten les llums del nord !!!! Així que altre vegada, ben tapats i amb la càmera a punt, gaudim de l’espectacle de les aurores boreals. Avui, fins i tot, més clares i definides, dansant pel cel i creant màgiques ondulacions que ens deixen bocabadats. Un somni fet realitat.
Nit al càmping Stykkishólmur per 3300 isk (2 persones).
DIA 10: VOLTANTS DEL LLAC MYVATN, CASCADA GODAFOSS, AKUREYRI I PENÍNSULA DE TROLLASKAGI
DIA 12: PENÍNSULA DE SNÆFELLSNES
Posta de sol entrant a Snæfellsnes
RUTA PER ISLÀNDIA 