DIA 12: PENÍNSULA DE SNÆFELLSNES

Avui recorrerem la península de Snæfellsnes, coneguda com “la petita Islàndia” ja que en pocs quilòmetres trobem de tot: cascades, llacs, camps de lava, glaciars, platges, penya segats, etc…

Tenim un dia fantàstic, el més assolellat de tot el viatge. Així que després d’esmorzar tranquil·lament, ens posem en marxa i comencem una jornada plena de visites, que descrivim a continuació.

Stykkishólmur i Stykkishólmskirkja: és un poble pesquer de casetes de colors, amb precioses vistes del mar. En destaca la seva església, que com en altres poblacions islandeses, té una arquitectura moderna i trencadora. Des d’aquí, surten ferris per anar als fiords de l’oest.

Donem una volta per la zona i com a curiositat, saltem una estona al gran matalàs elàstic que hi ha al parc públic proper a l’església. Ja ho havíem vist en altres poblacions islandeses i no sabíem ben bé que era. S’identifica clarament pels colors groc, vermell i blau.

Helgafell: és un petit turó de 73 metres d’alçada. Considerada una muntanya sagrada pels islandesos, era lloc de veneració dels antics víkings al déu Thor. Es diu que si es puja fins al cim sense mirar endarrere es concedeixen tres desitjos. És de propietat privada i cal pagar 400 isk per poder pujar.

Nosaltres pugem més per curiositat que res. Les vistes des de dalt són molt maques, però no és un lloc imprescindible a visitar. Hi dediquem uns 20 minuts i continuem amb la ruta.

Berserkjahraun: preciós camp de lava de 4000 anys d’antiguitat. Un gran mantell de molsa recobreix les curioses formacions rocoses, i li dona un aspecte extraterrestre. S’hi accedeix agafant el desviament 558 des de la carretera 54. És una pista no asfaltada però apte per turismes circulant amb precaució. Seguint aquesta pista, s’arriba de nou a la carretera 54 al cap d’alguns quilòmetres de paisatges molt pintorescs.

Grundarfoss: és una salt d’aigua preciós situat al costat del poble de Grundarfjörður. Es pot veure des de la carretera on hi ha una petita zona d’aparcament. D’aquí s’ha de creuar una tanca i caminar uns 30 minuts, travessant camps i un rierol fins a arribar als peus de la cascada.

Nosaltres teníem un dia espectacular, amb un sol radiant i sense gens de vent. Així que vam decidir aprofitar-ho i fer la caminada fins a tocar de la cascada. El lloc és sensacional, amb una doble caiguda d’aigua captivadora envoltada d’unes parets imponents. El rierol que en resulta, transcorre entre prats verds fins a arribar al mar, formant un paisatge meravellós. Sens dubte, aquesta cascada, tot i no ser de les més conegudes, entra directe dins del nostre rànquing particular de cascades islandeses. Així que si teniu temps i la meteorologia acompanya us ho recomanem totalment.

Kirkjufell i Kirkjufellsfoss: és la muntanya més fotografiada d’Islàndia i una de les clàssiques imatges de les guies de viatges. És un turó d’origen volcànic conegut com a muntanya de l’església per la seva forma punxeguda que recorda a un campanar. A davant trobem les cascades Kirkjufellsfoss que amb la muntanya de fons, formen la imatge tant coneguda. La carretera passa just pel costat i fa que sigui un lloc on es concentren molts turistes.

Hem de dir que a nosaltres ens va decebre una mica. A l’haver vist la imatge tantes vegades ens esperàvem alguna cosa més. Tot i així cal dir que les sortides i postes de sol en aquest lloc, han de ser espectaculars. I una autèntica bogeria tenir la sort de gaudir d’aurores boreals dansant per sobre de la muntanya.

Seguim direcció Ólafsvík agafant la carretera 574 (Útnesvegur). Ólafsvík és un petit poble mariner on també trobem una església d’arquitectura curiosa, que recorda a una espècie de peix.

Ingjaldshóll: és una església solitària situada en un entorn molt pintoresc i fotogènic

Continuem cap a Hellissandur, on ens aturem per veure i fer algunes fotografies del glaciar Snæfellsjökull.

Platja d’Skarðsvík: platja de sorra daurada envoltada de roques i pedres negres. Des d’aquí, també hi ha una magnífica panoràmica del glaciar. S’hi accedeix per una pista no asfaltada que surt des de la carretera 574, per on es pot circular amb un vehicle normal, però lentament i amb precaució.

Snæfellsjökull: glaciar situat sobre el cim d’un estratovolcà. Es va fer molt famós ja que Jules Verne va situar en aquest volcà l’entrada al centre de la terra, a la novel·la Viatge al centre de la Terra.

Fars Öndverðarnes i Svörtuloft: són 2 fars taronges situats a l’extrem més occidental de la península de Snæfellsnes. Recomanem sobretot la visita al far Svörtuloft, localitzat en una zona espectacular de penya-segats de lava negra. Hi ha un mirador habilitat amb baranes i panells informatius des d’on es pot gaudir d’unes vistes impressionants, a més de ser un lloc molt solitari i amb pocs turistes. Nosaltres estàvem sols, i la pau i la preciositat del lloc eren inigualables. És una zona on hi nidifiquen diferents espècies d’aus, entre les quals hi ha els Puffins en temporada d’estiu. Cal vigilar molt si la meteorologia és adversa.

Cràter Saxhóll: és un dels cràters més populars de la península de Snæfellsnes. Les vistes des de dalt són espectaculars ja que es troba entre el glaciar per una banda i immensos camps de lava coberts de molsa per l’altre, amb l’oceà Atlàntic a l’horitzó. Hi ha un pas habilitat amb escales per accedir al cim que va ser creat per pujar amb facilitat i evitar la degradació de l’entorn.

Platja negra de Djúpalónssandur: zona de platges volcàniques precioses i llengües de lava de formes molt capritxoses que s’endinsen cap al mar. Hi ha una zona habilitada per aparcar al final del desviament 572. Des d’aquí, surten diferents itineraris per fer caminant. Recomanem fer el primer km de la ruta Einarslón que ens porta a una zona impressionant de formacions de lava. I després, tornar al pàrquing i baixar fins a la platja de Dritvik Djúpalónssandur. És una fabulosa platja de sorra i pedres negres on encara hi ha restes del naufragi del vaixell pesquer Epine Grimsby (GY7).

Far de Malariff: és un far de color blanc de 20 metres d’alçada. Enclavat també en una zona volcànica meravellosa amb el glaciar com a teló de fons. S’hi accedeix fàcilment i hi ha un gran pàrquing al costat.

Hellnar: és un antic poble pesquer format per un grup de casetes que semblen de conte. Havia estat un port important. Destaquen les espectaculars formacions rocoses que hi ha al costat de la petita platja de sorra negre.

Penya-segats d’Arnarstapi: és una zona d’espectaculars penya-segats de basalt negre on també nidifiquen moltes aus. Coves, grutes, arcs i d’altres formacions impossibles fan del lloc tot un monument natural. Aquí, trobem l’estàtua de Bárðar Snæfellsáss un personatge mig humà i mig trol protagonista d’una saga islandesa. I com a curiositat, a l’altre banda de la carretera i al costat d’un restaurant, hi ha un monument en homenatge a Jules Verne format per uns panells explicatius i una estaca de fusta amb indicacions de les distàncies a grans ciutats del món a través del centre de la Terra.

Búðakirkja: solitària església negra i una de les imatges icòniques d’Islàndia. La solitud, la mida diminuta de l’església i el seu color negre, fan que el lloc tingui un punt místic i misteriós, i sigui tremendament fotogènic. A més, està situada en un entorn brutal, entre camps de lava, el mar i el glaciar Snæfellsjökull de fons. A més, nosaltres la vam visitar amb els últims raigs de sol del dia i sense cap turista més… un espectacle en majúscules.

Aquí, tornem a enganxar la carretera 54 i al cap de pocs metres fem la última breu parada del dia.

Bjarnarfoss: un altíssim salt d’aigua que es veu des de la carretera. Hi ha una zona de pàrquing habilitada des d’on hi ha unes fantàstiques vistes de la cascada i el seu entorn.

Es va fent fosc i estem cansats després d’un dia ple d’activitats, així que és hora de buscar un lloc on passar la nit. I trobem un lloc preciós a pocs quilòmetres: Traðir Campsite. Una gran esplanada per a tendes, autocaravanes i campers, al costat del mar, i equipada amb lavabos, dutxes, piques per fregar els plats i algunes taules de pícnic. Hi arribem al cap d’uns minuts de trajecte per paisatges al·lucinants com tota la península d’Snæfellsnes.

També tenim una nit clara, però el nivell de predicció d’aurores boreals és molt baix i només s’observen unes taques verdes molt tènues i difuminades.

Nit al càmping Traðir Campsite per 3333 isk (2 persones).

DIA 11: GLAUMBÆR, PENÍNSULA DE VATNSNES, KOLUGLJÚFUR CANYON, EIRIKSSTADIR – VIKING LONGHOUSE I STYKKISHÓLMUR

DIA 13: YTRI TUNGA, DEILDARTUNGUHVER, REYKHOLT, HRAUNFOSSAR, BARNAFOSS I TORNADA A REYKJAVÍK

Compártelo: