Ens llevem d’hora per fer les visites del múltiples llocs interessants del voltant del llac Mývatn, tots molt propers l’un de l’altre i que descrivim a continuació.
- Hverfjall: és un immens con volcànic amb un cràter d’aproximadament 1km de diàmetre i d’un color negre molt característic. Recomanem pujar pel sender HV 1, que surt des del pàrquing. És un trajecte curt però de forta pendent. Les vistes des de dalt són impressionants.
Es pot donar la volta a tot el perímetre fent una caminada de més o menys 1 hora. Nosaltres només vam pujar fins dalt a gaudir de les vistes però no vam fer tota la ruta.
- Dimmuborgir: àrea de camps de lava que es compon de diverses coves volcàniques i formacions rocoses insòlites que es van crear fa més de 2000 anys en una de les erupcions del volcà Hverfjall. Un seguit de successos naturals provocats per la lava van formar aquestes estructures tant curioses. Hi ha diferents rutes senyalitzades. La més popular és la ruta de l’església marcada en vermell (Kirkjuhringur) que es recorre en menys d’1 hora i passa pels llocs més destacats.
- Península de Hofdi: és una petita zona de bosc i vegetació frondosa al costat del llac. Hi ha molts senders preciosos per recórrer, i miradors que ofereixen magnífiques vistes del llac i dels misteriosos pilars de lava situats al mig de l’aigua (Kálfaströnd). Val la pena dedicar uns 30-45 minuts a passejar i perdre’s pels múltiples caminets.
- Skútustaðagígar: conjunt de pseudocràters formats fa uns 2000 anys per explosions de vapor d’aigua en un fenomen força estrany. Hi ha un camí circular que surt des del pàrquing i recorre la zona. Es fa en uns 30 minuts. Les visites més maques s’obtenen des de dalt d’algun dels cràters.
Dimmuborgir 
Península de Hofdi 
Kálfaströnd 
Skútustaðagígar 
Havíem llegit que el llac Mývatn era una zona de moltes mosquetes. Fins al moment no n’havíem trobat, ni tant sols al càmping situat just a la riba del llac. Però aquí als pseudocràters si. Ens trobem amb infinitat de mosquetes força molestes que espatllen una mica la caminada, ja que hem d’anar movent les mans per apartar-les de la cara però, per sort, no piquen.
Hem de dir que totes aquestes visites al voltant del llac Mývtan són molt interessants, però creiem que si no es disposa de temps són llocs prescindibles, a excepció del volcà Hverfjall on recomanem totalment anar-hi. Però per exemple, vam trobar molt més espectacular els camps de lava de Krafla que la zona de Dimmuborgir.
Acabem de recórrer la carretera 848 que voreja el llac fins a trobar la carretera 1. D’aquí, encara girem cap a la dreta per acabar de donar la volta al llac i anar fins Reykjahlíð, pràcticament el punt de partida d’avui. Fem un parell de fotos a l’església, posem benzina i entrem al centre de visitants de Mývatn on hi ha explicacions dels fenòmens de la zona.
Agafem de nou la carretera 1 en direcció oest i tornem a fer alguns quilòmetres per on hem passat fa una estona, deixant enrere la carretera 87 que ens portaria a Húsavík. També seria bon moment per anar-hi si voleu fer l’excursió per veure balenes o visitar la població que segur que és interessant. Però com hem comentat, nosaltres ho vam descartar per prioritzar altres coses. Una excusa més per tornar a Islàndia !!!
Seguim avançant per la carretera 1, com sempre entre paisatges increïbles, fins arribar a la següent parada: la cascada dels Déus.
- Goðafoss: una de les cascades més icòniques d’Islàndia. Té una caiguda d’uns 12 metres d’alçada en forma semicircular, generant una imatge molt sòbria i elegant. Recomanem observar-la des dels diferents miradors que hi ha, passejant pels senders i creuant el pont peatonal que també és preciós i des d’on s’observa el curs del riu amb una aigua d’un blau màgic. Es pot baixar fins al peu de la cascada des d’on es té una panoràmica privilegiada.
Després d’admirar la cascada i l’entorn des de totes les perspectives possibles, dinem en una de les taules de fusta que hi ha, on tenim unes vistes meravelloses. Amb les piles carregades, seguim la ruta per la Ring Road.
Posem rumb a Akureyri, seguint avançant entre paisatges extraordinaris fins a entrar a un llarg túnel de 7’5 km per on passa la carretera 1. Aquest túnel estalvia una bona volta, però és de pagament. Cal pagar per internet a través de la web: www.tunnel.is. El preu per turismes i campers és de 1500 isk.
Quan sortim del túnel ens trobem amb unes meravelloses vistes d’Akureyri i del gran fiord Eyjafjörður. Akureyri és el segon nucli habitat més gran d’Islàndia i es troba envoltat de muntanyes. Aparquem a la zona del centre i fem una volta. Ens trobem amb una ciutat molt animada, plena de cafeteries amb encant, botigues de records, paradetes de carrer i fins i tot un festival de música. Fa bon temps i es respira bon ambient. Arribem fins a la coneguda església luterana Akureyrarkirkja enclavada dalt d’un turonet i passegem una estona per la zona. I després d’un breu descans a una cafeteria deliciosa, ens posem de nou en marxa. Com a fet curiós, els semàfors d’Akureyri tenen forma de cor quan estan en vermell.
Tenim tota la tarda per davant, i tal com recomanaven altres blogs que havíem llegit, decidim recórrer la península de Trollaskagi, primer pujant per la carretera 82 i després seguint per la 76, ambdues perfectament asfaltades. Sens dubte, un boníssima decisió. Anem enllaçant petits pobles pesquers entre paisatges fascinants. Passem per poblacions com Dalvík, Ólafsfjörður i Siglufjörður, creuant llargs i curiosos túnels d’un sol carril pels 2 sentits, on cal estar alerta i anar-se apartant als llocs habilitats quan venen cotxes de cara. Fem breus parades als miradors que trobem i al·lucinem amb les vistes que ens ofereixen. Per exemple, el far taronja de Trollaskagi.
Tenim una tarda molt assolellada, amb un cel clar i sense núvols i això ens fa pensar en una cosa… Aurores Boreals. Així que mirem la predicció d’aurores a la web https://en.vedur.is/weather/forecasts/aurora/. I…. sorpresa !!!!! Per aquesta nit marca un nivell 6 sobre 9 de probabilitat, catalogat com a “very high”. L’emoció i els nervis s’apoderen de nosaltres. Caldrà estudiar bé la meteorologia i buscar un lloc per passar la nit on hi hagi predicció de cel clar.
Seguim avançant i gaudint de la conducció fins a arribar a Hofsós, lloc que teníem marcat perquè hi ha una piscina “infinita” que té molt bona pinta. Són les 19:25 i dubtem de si entrar-hi o no. Però veient la piscina des de fora, no ens hi podem resistir. A més, encara disposem d’una bona estona ja que tanquen a les 21:00h i el preu és boníssim per ser Islàndia; 1000 isk per persona. Així que ni ens n’adonem i ja estem banyant-nos en un lloc de somni. No ens creiem on estem, ens sentim uns autèntics privilegiats. A fora fa fred però a dins l’aigua s’hi està de luxe, i a més, les vistes del fiord són excepcionals. Tot això acompanyat d’una de les millors postes de sol que hem viscut mai. No hi ha paraules per descriure-ho, s’ha de viure. Per rematar-ho, les instal·lacions són excel·lents, molt cuidades, modernes i amb moltes comoditats disponibles com sabó i assecador de cabell. Realment, és un dels grans encerts del viatge. Ho recomanem al 100%.
Relaxadíssims i amb un gran somriure que no podem esborrar, reprenem la marxa per buscar un càmping on passar la nit. Abans, encara fem algunes fotografies a la petita església de Hofsós, típica església islandesa, aquesta amb el sostre del color blau marí. Mirem la predicció meteorològica i decidim anar fins al càmping de Varmahlíð on sembla que tindrem una nit clara. Seguim per la carretera 76 i després agafem el desviament per la 75. Passem pel costat de la granja de Glaumbær però ja és fosc i no ens hi aturem deixant la visita per l’endemà.
Església de Hosfós
Arribem al càmping, ens instal·lem i sopem una mica dins la furgoneta ja que no hi ha lloc tancat per cuinar. I, sobre les 22:30 arriba el moment màgic: comencen a aparèixer al cel unes taques verdes misterioses. Primer, costen de veure a simple vista però quan fem una fotografia amb la càmera posant uns 4-5 segons d’exposició…. aquí les tenim !!! Aurores boreals ballant sobre nostre, més intenses i definides a mesura que passen els minuts i es va fent més fosc Un espectacle que no ens podíem imaginar, una meravella. Estem uns 45 minuts contemplant el festival i fent fotografies fins que veiem que l’activitat comença a disminuir i, tot i anar ben tapats, estem pelats de fred. Així que anem a dormir amb la sensació d’haver passar un vespre i una nit únics que difícilment oblidarem.
Nit al càmping de Varmahlíð (Tjöldum í Skagafirði) per 3133 isk (2 persones).
DIA 9: ZONES GEOTERMALS LLAC MÝVATN I PARC NACIONAL JOKULSÁRGLJÚFUR
Trollaskagi
RUTA PER ISLÀNDIA 