Abans del viatge

Islàndia és un país car. Per això és molt important preparar els principals aspectes amb mesos d’antelació com són els vols, el transport i l’allotjament. Concretament, nosaltres vam comprar els vols, i vam reservar la furgoneta camper amb uns 8 mesos d’antelació.

Orientació segons el nostre cas:

VOLS:

300 euros per persona, anada i tornada. Inclosa 1 maleta per facturar i 2 peces d’equipatge de mà.

Anada: Norwegian. Sortida a les 5:45 de Barcelona i arribada a les 8:15 a Keflavik
Tornada: Vueling. Sortida a les 21:45 de Keflavik i arribada a les 4:05 a Barcelona (+1 dia)

Amb aquesta combinació d’horaris, tot i ser cansats, vam poder aprofitar al màxim el primer i l’últim dia.

La diferència horària respecte d’Islàndia és de +2h en horari d’estiu i +3h en horari d’hivern.

És recomanable fer una cerca a través d’Skyscanner per trobar els millors preus

TRANSPORT:

La idea que teníem inicialment, reforçada després de llegir diferents blogs, era llogar una furgoneta camper petita que ens servís alhora de transport i d’allotjament. I després de fer el viatge, creiem claríssimament que és la millor decisió que vam prendre. Aquesta opció et dona total llibertat per fer ruta, podent improvisar en tot moment, guanyant temps i estalviant molts diners en les cares opcions d’allotjament islandeses. Si que és cert que el lloguer és més car que el d’un cotxe normal, però la diferència queda compensada de llarg. A més, hi vam estar molt còmodes, acceptant les “incomoditats o deficiències” que suposa viatjar d’aquesta manera però que creiem que fan que el viatge sigui encara més especial.

Nosaltres la vam llogar a través de la web https://www.autocaravanaislandia.es/, que opera amb la companyia rent.is (almenys aquí ens van dirigir a nosaltres). La vam agafar i retornar a l’oficina de la companyia situada a 3 minuts de l’aeroport de Keflavik, on ells mateixos t’hi porten amb minibusos. Disposen de vehicles camper de diferents mides, des de petites furgonetes per a 2 persones fins a furgonetes grans amb més capacitat.

Hi ha moltes altres companyies de lloguer, però després de mirar-ho bé, a nosaltres ens va agradar aquesta i la veritat és que en vam quedar més que satisfets.

Conclusió pròpia: totalment recomanable.

Ens van donar una Fiat Doblo, nova. Només tenia 2000km. Senzilla però impecable i ben equipada amb:

Matalàs molt còmode per a dos persones.
Llençols i 2 coixins amb fundes.
2 sacs de dormir
Bateria secundària amb calefacció molt eficient
Llums led interiors
Petita nevera
Taula de càmping
2 cadires plegables
Càmping gas
Caixa amb plats, gots, coberts i estris de cuina
Garrafa de 10 litres d’aigua

Assegurança: la que hi ha inclosa en el lloguer és assegurança a tot risc amb franquícia. Creiem que és bàsic contractar a més l’assegurança de grava (Gravel Protection). A Islàndia hi ha moltes carreteres NO asfaltades, de grava compactada (Gravel Roads), que poden estar en millor o pitjor estat. Per això és molt important tenir aquest tipus d’assegurança que cobreix possibles danys ocasionats per impactes de grava. Nosaltres vam contractar l’assegurança “Premium”, que rebaixava la franquícia i incloïa la cobertura de danys per grava, cendra i sorra. Amb això, tot i pagar una mica més, vam viatjar més tranquils.

També és molt important tenir present que cap assegurança cobreix danys ocasionats en carreteres F, on només poden circular vehicles 4×4.

Un tema importantíssim també, és la clau del cotxe. Al llogar el vehicle, només s’entrega una clau que és molt fàcil perdre, fet que pot comportar un immens contratemps. Per això recomanem guardar-la SEMPRE en un lloc segur i tancat amb cremallera i posar-li un clauer vistós i voluminós.

És necessari un vehicle 4×4? Doncs depèn del que es vulgui fer. Si es vol fer la clàssica ruta per la carretera principal, amb desviaments als principals punts d’interès, no és necessari. Ara, si es vol anar cap a les terres altes o transitar en època hivernal, si que cal plantejar-s’ho. El lloguer d’un vehicle 4×4 és força més car.

El que vam fer nosaltres, va ser contractar algunes excursions per anar a zones de més difícil accés com per exemple a les terres altes de Landmannalaugar. Hi vam anar amb un autobús 4×4, conduït per un xofer expert. Creiem que tot i llogar un 4×4 cal experiència per circular per aquestes carreteres ja que en molts casos es creuen rius i cal saber per on es pot passar. A més, cap assegurança cobreix possibles danys causats per creuar rius !!!

La carretera principal número 1, coneguda com la Ring Road, està molt ben asfaltada, i és per on s’arriba a gran part dels punts d’interès. Segons la nostre opinió, i creiem que la de molta gent, es tracta d’una de les carreteres més boniques del món. Després hi ha les carreteres de 2 o 3 dígits que poden estar asfaltades o no, però s’hi pot circular amb un vehicle normal per la gran majoria en època estival (algunes amb bastanta precaució). I finalment hi ha les pistes F on només es pot circular amb vehicles 4×4, i nosaltres afegiríem que només per conductors amb experiència amb aquest tipus de vehicles.

ALLOTJAMENT:

Totes les opcions d’allotjament a Islàndia són força cares. Cal preparar molt bé la ruta, fer un bon càlcul de les distàncies i quilometratge i reservar amb molta antelació, ja que les opcions econòmiques s’esgoten aviat i els preus es disparen. És recomanable comparar les possibilitats de hostels, albergs o guesthouse. En general són llocs molt cuidats i acollidors, amb opcions més econòmiques si s’agafa bany compartit o encara més si és habitació compartida.

Per això recomanem tant l’opció d’una furgoneta camper o una autocaravana, tot i que aquesta última creiem que és més incòmode de conduir per carreteres no asfaltades o zones una mica més apartades.

Nosaltres fèiem nit a càmpings (n’hi ha per tota l’illa) o zones habilitades de guesthouse, per un preu d’unes 1600 isk per persona (uns 12 euros). Allí podíem dutxar-nos, tenir lavabos i cuinar amb més comoditat i millors condicions. No es necessari fer reserva prèvia i això permet molta flexibilitat. També hi ha l’opció de fer nit a pàrquings o zones permeses, però cada vegada està més restringit i es troben cartells on s’especifica que no es pot passar la nit sobretot als aparcaments dels principals punts d’interès.

Anar a: Consells pràctics

Compártelo: