Em llevo cap a les 8:30h. He descansat força bé tot i que els seients de darrere del cotxe són una mica estrets. Esmorzo i m’equipo per tornar a fer la caminada fins al volcà. Ja que he vingut a Islàndia gairebé en exclusiva per visitar el volcà, he decidit tornar a passar el matí a la zona i veure-ho en plena llum de dia. Fa un dia assolellat però ventós, fet que afegeix duresa a la caminada. Hi ha força gent transitant pel camí, alguns dubtosament preparats i equipats i amb cares de patiment.
A l’arribar al volcà, l’erupció ha disminuït moltíssim, pràcticament ha acabat. Encara fumeja i surten algunes espurnes de lava, però res a veure amb les imatges del vespre-nit anteriors. Que bé que vaig fer, escoltant el noi portuguès i agafant la seva idea de venir ahir directament !!! Tot i així, la fumarola, el mar de lava recent format i alguns petits corriols de lava líquida que encara s’observen, fan que haver fet de nou la caminada hagi valgut molt la pena.
Arribo al cotxe cap a les 14:45, dino i vaig cap a la piscina municipal de Grindavík. Com la majoria de piscines d’Islàndia, té unes instal·lacions impecables. Banyar-se en aigua calenta, després de dues bones caminades és un autèntic plaer. Després una renovadora dutxa i surto flotant. Faig un cafè a la zona de descans de la recepció mentre decideixo on anar a passar la nit.
Una de les cascades més altes d’Islàndia, Glymur, es troba relativament a prop de Reykjavík i és una excursió que em ve molt de gust fer. Així que poso rumb al pàrking on comença el trekking de la cascada per fer la ruta l’endemà. El trajecte és de 114km, aproximadament 1h 40min conduint per uns paisatges absolutament espectaculars.
A l’arribar al pàrking veig que no hi està permès pernoctar. Així que aprofito per llegir el cartell informatiu de la ruta i giro cua cap a la carretera per fer uns quilòmetres més fins a trobar Bjarteyjarsandur una preciosa casa/granja on s’hi pot passar la nit i utilitzar les instal·lacions de cuina i sala d’estar-menjador. La zona de pàrking i càmping és una fantàstica esplanada de gespa, amb algunes ovelles pasturant i unes magnífiques vistes del fiord. Sens dubte, un lloc meravellós i molt recomanable. A més, mentre sopo a la sala comuna, conec a una parella de catalans amb qui mantinc una bona conversa i acabem fent uns gintònics improvisats abans d’anar a dormir.
RUTA PER ISLÀNDIA 